Quan l'elegància té, per si no fos prou, el posat de la gràcia i l'harmonia de l'equilibri, està molt a prop de la poesia pura, i aquest és el cas d'aquests vint-i-tres olis de figures femenines pintats per Lluïsa Sallent.
LA VANGUARDIA 19 d’abril de 1980

Lluïsa Sallent és una pintora que sempre persegueix en les seves obres la puresa de la línia i el volum. Considerem que les seves escultures i dibuixos tant poden inspirar al contemplador records d'Egipte i de Grècia …
BATIK 1980

L’estatuària catalana, amb grans noms al nostre segle, a la qual el noucentisme va tornar de nou al món grecollatí, afegeix un nom: el de Lluïsa Sallent.
EL NOTICIERO UNIVERSAL 3 de juny de 1982

Com diu Joan Antoni Maragall en la seva presentació, no és habitual que un escultor presenti una primera exposició tan representativa i de característiques semblants. Es tracta ni més ni menys que d’una obra realitzada en aquests tres últims anys, sense altra referència anterior. Fins llavors Lluïsa Sallent no va saber que era escultora, però l'impuls que la va fer ser-ho li va néixer de les arrels de l'instint i de la sang, i ha estat anorreador. …el seu classicisme està ple d'humanitat i de suau i delicada tebiesa. No és estrany que una sensibilitat com la d'aquesta artista aconsegueixi infondre-les tan profundament en la fredor de la matèria.
LA VANGUARDIA 5 de juny de 1982

Com una ostentació de tècnica i seguretat professional, les imponents figures de Sallent s’imposen subjugadores…
AVUI 6 de juny de 1982

…en la seva obra hi ha una autèntica creació que, partint de la realitat, hi posa el seu esperit, la seva alenada personal i tot el seu sentiment plàstic i estètic.
JOSEP MARESMA crític d’art membre d’ ICOM

Potser sorprengui al visitant el prodigi d'una sensualitat sense pecat, d'una nuesa casta, d'uns cossos sense erotisme. Aquesta netedat és pròpia de la veritable pintura, com ho seria és escultura l'obra de Lluïsa Sallent, rotunda en els seus volums anatòmics i, al mateix temps, amb aquesta serena elegància de les deesses gregues que, des dels museus, exhibeixen la seva bellesa desvestida.
A B C 26 de novembre de 1992 (Lluïsa Sallent i el nu mediterrani)

… ella coneix que l’ésser humà és la clau dels enigmes i d’aquí que ho vulgui representar amb els seves figuris imbuïdes d’una gràcia especial.
PER LLUIRE Palma de Mallorca Novembre de 1994

L’obra de Lluïsa Sallent té mestratge, bona tècnica, qualitat artística i bellesa estètica. Amb aquests ingredients és fàcil gaudir amb la contemplació de la seva obra.
LA COMARCA D’OLOT Novembre de 1995