Els seus dots naturals per al dibuix són el punt de partida amb què va comptar per desenvolupar tot el seu art.

Ella persegueix en les seves obres la puresa de la línia i el volum. La seva pinzellada és àgil, impressionista. Des d'un principi fins avui les seves pintures poden incloure's en aquesta tendència anomenada Mediterrània, que inaugurava entre nosaltres el pintor Joaquim Sunyer. En la seva obra, tant en pintura com en escultura, hi ha una autèntica recreació que, partint de la realitat, té el seu alè personal i el seu sentiment plàstic i estètic.

Lluïsa Sallent no crea amb fórmules sinó amb intuïcions. Troba de manera intuïtiva el seu propi ordre i la seva pròpia mesura. Prescindeix del superflu perquè res pugui alterar la sobrietat de la figura. També es podria dir que tots els seus models tenen en comú una certa bellesa natural que ella sap extreure’n. Els seus nus són castos, sense erotisme, són d'una sensualitat sense pecat. Aquesta netedat és pròpia de la veritable pintura.

La seva escultura és rotunda en els seus volums anatòmics, i al mateix temps, tenen aquesta serena elegància de les deesses gregues que, des dels museus, exhibeixen la seva bellesa desvestida. Quan algú li diu que, com a escultora, el seu art pot ser titllat de monòton, ella respon que cadascuna de les seves obres la percep com una entitat i que la semblança entre una i altra escultura és la que s'estableix entre uns éssers i uns altres.

És una artista que ha sabut sempre ser lleial amb ella mateixa. Ha reflectit en els seus llenços i, també en les seves impressionants escultures, una sinceritat que no ha admès mai que cedís als canviants vents dels diferents estils que han imperat durant aquests temps. Al final, la victòria és per a l'art sincer, per a l'art intemporal.

Lluïsa Borrás